Estas navidades, estos días han sido de una claridad meridiana al asimilar que, para servidor, el paso del tiempo avanza cada vez más deprisa. Pero también constatar que lo que en el pasado nos hacía vibrar ahora es considerado un clásico, no sé si me angustia o me hace reír. Pero es una realidad continua y palpable. Basta con revisar los anuncios de colonias de este año, incluso el señor Lenny Kravitz, además de promocionar una fragancia, también utiliza un éxito del pasado como marco publicitario. Y hay que constatar que lo que se consideraba música para jóvenes, no lo era; era y es un legado de una música que seguirá sonando durante muchas décadas, al igual que la música clásica y el jazz. También sorprenden las adaptaciones, que en su mayoría están hechas con buen gusto, pero hay algo extraño: se presentan versiones con instrumentos y orquestas clásicas, como el tema que os dejo. Disfrutemos de la música, sea de la época que sea!
2 comentarios:
Molt d'acord amb les teves afirmacions. Efectivament, el temps corre cada cop més de pressa passada una edat. I sí, el rock i el blues van pel camí de convertir-se en un gènere com el jazz o la música clàssica, això no vol dir que no l'escolti el jovent, però em temo que cada cop menys. És curiós el tema dels anuncis de colònies, encara sona al meu cap les notes de piano de Where's is my Mind dels Pixies en un d'aquests anuncis. M'ha agradat molt aquesta versió de Heart-Shaped Box dels Nirvana. Com tu dius, gaudim de la bona música, sigui quina sigui l'època perquè la bona música és atemporal. Bon any nou, company.
Bifurca
Bifurca, li vaig dedicar ara farà dos anys un article a la tonada dels Pixies que fan servir en l'anunci de colònies. De fet aquest article va sorgir no per un tema, sinó un break de bateria del "Blue Monday" dels New Order que fan servir la Mútua Madrileña, però es que fa uns anys el tema triat era el "Tainted Love". Més que tot volia resaltar que el poc respecte es donava llavors, on es feien servir aquestes cançons com a música per a jovent, o el mateix, una especie de música de poca importància i ja veiem per on van els trets avui en dia, tothom reividicant l'ahir, quan molts sabiem llavors que alló tenia valua, més enllà de l'adolescencia i joventut.
Publicar un comentario